La loteria i la invasió napoleònica

Al començament de la guerra del Francés van coexistir a la península dues loteries: la de Josep Napoleó, que operava des de Madrid, i la del Govern de Cadis. El bàndol antinapoleònic va celebrar-ne el 1809 el primer sorteig a Sevilla. A partir de l’any següent i fins al final de la guerra, els sortejos es van celebrar a Cadis, llevat d’algunes excepcions.

El 1808 es van fer a València, després es van traslladar a Madrid a causa de la guerra i el 1810 van tornar a la capital del Túria. La Junta Superior de Defensa del Regne va resoldre que, dels beneficis obtinguts amb cada sorteig, se n’agafarien 3.000 rals de billó per concedir diversos dots a les donzelles pobres, òrfenes de pares que havien mort al front. Després de prendre aquesta ciutat el 1812, el mariscal francés Suchet va manar que es reprengueren els sortejos de la loteria d’acord amb les lleis antigues, i el nou govern es va comprometre a garantir tant els sortejos com els pagaments.

El 23 d’abril de 1812 els francesos van celebrar a València el seu primer sorteig a la ciutat. Va tenir lloc a la Casa de l’Audiència, on van continuar fent-se fins a l’1 de juliol de 1813. Quatre dies després d’aquesta data, Suchet i les seues tropes van haver de retirar-se a França. Lliure el país de les tropes napoleòniques, els sortejos van tornar a Madrid i durant els mesos posteriors va anar estenent-se la venda de la Lotería Nacional a tota la península. Les dues loteries, Primitiva i Nacional, van conviure fins al 1862.

La loteria i la Guerra Civil

Més d’un segle després, el 1935, les vendes de loteria suposaven un 1,1% del producte interior brut espanyol, la qual cosa equivalia a un 3% dels ingressos totals de l’Estat, una quantitat gens menyspreable. Per això, igual que va ocórrer durant la guerra del Francés en el segle XIX, cada sector va explotar la seua pròpia loteria.
La Lotería Nacional, en esclatar la guerra espanyola de 1936-1939, va experimentar les conseqüències del conflicte bèl·lic. S’hi va adaptar i, a mesura que es desenvolupava la contesa, va celebrar-ne els sortejos en diverses capitals: Madrid, València i Barcelona, dins de la zona republicana, i Sevilla i Burgos a la llavors denominada pels seus partidaris “zona nacional”.

Hisenda, també partida en dos, va improvisar instruments mecànics perquè els sortejos continuaren en marxa i va repartir sort en els dos sectors combatents durant els anys desafortunats que va durar el conflicte.

El curiós del cas és que les dues es deien de la mateixa manera: “Lotería Nacional”. El perquè del nom es devia a diverses raons:

• Els bitllets de loteria dels sortejos posteriors al 18 de juliol de 1936 ja s’havien imprés i distribuït, de manera que canviar la denominació no tenia molt de sentit des d’un punt de vista econòmic.
• En termes polítics tampoc no era convenient, perquè un canvi de nom podia entendre’s com una manera de reconeixement a l’altre.
• A més, el terme “nacional” de la loteria tenia originàriament connotacions progressistes, perquè es va denominar així des del primer sorteig celebrat a Cadis el 1812 per a subratllar que no era “reial” –del rei–, sinó del poble.

La loteria republicana

Els avatars de la Lotería Nacional republicana mostren fidelment l’interés i els esforços del govern per a evitar, o almenys retardar, allò que finalment va resultar inevitable. En esclatar la guerra va caldre reajustar sobre la marxa els plans dels sortejos davant de la quantitat de devolucions de bitllets no venuts o confiscats al sector nacional. Així i tot, es va seguir el calendari de sortejos previst abans de l’inici de la guerra.

La Lotería Nacional va continuar funcionant normalment a Madrid fins que, al principi de novembre de 1936, i davant de la possibilitat de la caiguda de la ciutat a les mans de Franco, el govern de la República, i amb aquest el personal de loteries, va decidir traslladar-se a València, on es van reprendre els sortejos. Allí van continuar els tres sortejos mensuals, amb una excepció: el sorteig extraordinari en benefici de la Creu Roja, que havia d’haver-se celebrat a Madrid el 14 d’octubre de 1936, es va ajornar a causa de les baixes xifres de vendes i es va celebrar a València el 14 de gener de 1937. Aqueix any el govern va fer tres sortejos mensuals, llevat del mes de gener, que en va celebrar quatre –el de la Creu Roja–, però la marxa de la guerra, que a més d’una pèrdua de territori implicava també més desconfiança vers el valor de la moneda, va obligar a anar reajustant el valor de l’emissió. Així, si el 1936 l’emissió del sorteig de Nadal va arribar als 144 milions de pessetes, el 1937 només va suposar prop de nou milions.

A València els sortejos es van celebrar en una nau industrial ben àmplia, un antic magatzem de taulers situat al carrer de Troia que tenia una capacitat per a 2.000 persones. Per al sorteig de Nadal del 22 de desembre de 1936 es va confeccionar un dosser amb una ensenya roja, flanquejada per la bandera republicana i la senyera valenciana. En aqueix sorteig es van utilitzar els bombos de Madrid i van actuar com a cantors els xiquets del Col·legi Imperial de Sant Vicent Ferrer.

Del desembre del 1937 al gener del 1939 els sortejos es van celebrar a Barcelona. El primer va coincidir amb el sorteig extraordinari de Nadal i es va fer al local que ocupava l’antic Lyon d’Or, un espai de forma irregular en què la mesa de presidència es va col·locar enfront de la porta d’entrada. Es van fer servir també els bombos procedents de Madrid. Com a cantors van actuar els xiquets de la Casa d’Assistència Social President Macià.

L’últim sorteig a la ciutat comtal es va celebrar el 21 de gener de 1939, cinc dies abans de l’entrada de les tropes de Franco, i la llista de premis no va arribar a publicar-se. Tampoc no es va celebrar el sorteig fixat per a l’1 de febrer.

Durant el temps que va durar la guerra –del novembre del 1936 al gener del 1939– els serveis de la Lotería Nacional a la zona republicana van dependre de la Direcció General del Tresor i Assegurances. Com que la zona de venda de loteria es va limitar amb la divisió del país, tots els sortejos d’aquesta loteria van quedar reduïts, majoritàriament, a una sola sèrie.

Premis conciliadors

Va haver-hi números, com el 16.244 i el 16.807, que van eixir premiats el mateix any en ambdós sectors. L’1 de març de 1938, en el sorteig de Barcelona –zona republicana–, el 16.244 va obtenir el tercer premi, de 20.000 pessetes, que es van quedar en aquella ciutat, i el 21 de novembre de 1938, en el sorteig de Burgos, va eixir premiat aqueix mateix número amb un segon premi, de 90.000 pessetes, que va tocar a Saragossa.

El 2 de maig de 1938, el 16.807 va obtenir el tercer premi en el sorteig de Barcelona; les 20.000 pessetes van anar a parar a Madrid. També aquest número va repartir el quart premi del sorteig de Burgos –zona franquista–, celebrat l’1 de juliol d’aqueix mateix any; les 40.000 pessetes van correspondre a la localitat malaguenya de Pizarra.

La loteria a la zona franquista

La història de la Lotería Nacional en el bàndol franquista presenta l’altra cara de la moneda, ja que, si al principi els republicans ho tenien tot a favor seu per a tirar endavant la seua loteria, en l’altre sector la situació era més caòtica.

Després de l’alçament del juliol del 1936, en molts llocs on va triomfar la revolta es van organitzar rifes en benefici dels combatents. La improvisació i la falta de control sobre aquestes rifes van generar un malestar entre les autoritats, que prompte van intentar regular-les, si no prohibir-les. Una manera de controlar aquestes activitats era la de promoure grans rifes amb sortejos periòdics i sota la supervisió dels militars. Entre aquestes, potser les més rellevants van ser la Lotería Patriótica de Saragossa, de la qual era responsable la Junta Recaptadora Civil de Defensa Nacional d’aquella ciutat, i la Lotería Patriótica de Sevilla, organitzada per la Junta Municipal de Subsidis, l’últim sorteig de la qual es va celebrar el 21 d’abril de 1938.

En el cas d’aquesta última, va tenir lloc el 21 de desembre de 1936 al saló d’actes de la Cambra de Comerç. L’Ajuntament de Sevilla i la Junta d’Obres del Port van facilitar els elements que s’hi utilitzaven, amb la qual cosa el sorteig va poder tenir dos bombos; com que aquests eren molt grans, es va haver d’arbitrar un procediment d’extracció de boles especial.

En una esfera es van col·locar 20 boles numerades de l’1 al 19 i una altra bola amb dos zeros, i en l’altra, 999 boles numerades de l’1 al 999 i una altra bola de tres zeros. Si es treia una bola de la primera esfera i una altra de la segona, i s’unien les dues xifres, s’obtenia el número premiat, ja que la combinació abraçava la totalitat dels 20.000 números que integraven el sorteig. Els números premiats ho van ser per ordre d’eixida, i les boles les van cantar els xiquets de l’hospici provincial.

A fi de maximitzar-ne els beneficis amb la substitució de les rifes locals per un sorteig de caràcter nacional, el 13 de desembre de 1937 es va aprovar el restabliment de la Lotería Nacional. El primer sorteig va estar constituït per dues sèries de 46.000 bitllets cada una, al preu de 30 pessetes per bitllet, i es va celebrar l’1 d’abril de l’any següent a Burgos, a l’edifici del col·legi dels germans maristes.

Per a l’acte es van fer servir els bombos que emprava la Diputació de Guipúscoa per a celebrar els sortejos d’amortització del deute, mentre els bitllets s’imprimien en una empresa d’arts gràfiques de Bilbao. Els xiquets que van ajudar a fer el sorteig eren interns de l’hospici provincial i de la casa refugi municipal de la ciutat.

En aquestes condicions es van celebrar a Burgos més de setanta sortejos fins a l’agost del 1939, data en què van tornar a fer-se a Madrid. El primer que es va desenvolupar amb total normalitat va tenir lloc a Madrid l’1 d’agost, amb la curiosa peculiaritat que els bitllets, que s’havien confeccionat abans, assenyalaven encara Burgos com a lloc de celebració.

* Informació extreta de Butlletí LAE.