Quan cada any, el 22 de desembre, ens alcem i connectem la ràdio o la televisió, les veus dels xiquets del col·legi de San Ildefonso es converteixen en protagonistes d’una esperança, la de la fortuna que ells repartiran arreu de la nostra geografia i la de l’aventura de cada un.

Dins de les institucions de l’Ajuntament de Madrid dedicades a la infància, el col·legi de San Ildefonso és, probablement, la més antiga. Durant 500 anys ha estat present a la ciutat. La seua activitat, tant interna —acollida, educació i col·locació de madrilenys orfes— com externa —celebren litúrgies, festes públiques, loteria—, ha estat sempre molt intensa.

Els xiquets de San Ildefonso, a més d’extraure els números de la loteria, també extreien els números de l’anomenat sorteig "de milions", de les cèdules de les prebendes, dels diputats de rendes i bola i de totes les designacions que es deixaven a la sort d’una bola o a l’atzar d’una papereta.

Quant a l’aspecte docent, les primeres ordenances del col·legi de què es tenen constància són del 1600 i les va redactar l’escrivà Francisco de Monzón, secretari de l’ajuntament, per encàrrec de la corporació. Per aquestes disposicions se sap que el col·legi està a càrrec d’un rector eclesiàstic.

L’any 1988 serà una de les dates més assenyalades en la història del col·legi de San Ildefonso. Primer de tot, per la renovació de l’edifici, i segon, perquè es va dotar la institució del personal i dels mitjans més actuals per a assolir, amb una il·lusió renovada, les finalitats per a les quals es va crear en el segle XV i que, en rigor, romanen plenament actuals: corregir les desigualtats socials, subvenir a l’educació i a la formació dels més joves.

Tradicionalment s’ha unit la imatge dels col·legials de San Ildefonso als sortejos de la Lotería Nacional. Aquesta loteria es va crear per Ordre de 30 de setembre de 1763; el primer director va ser José Pella i les oficines estaven situades a la plaça de San Ildefonso. La primera extracció es va celebrar el 10 de desembre de 1763. El primer sorteig en què van prendre part els xiquets com a extractors va ser el 9 de març de 1771, l’època en què era director de la loteria Miguel Joaquín de Lorién, del Consell d’Hisenda, i el primer alumne que va cantar la loteria va ser Diego López; la direcció de loteries va donar 500 rals d’almoina al col·legi per aquesta col·laboració. Els alumnes següents que van intervenir en els sortejos van ser José Manzano (20 d’abril de 1771), Santiago Rubio (1 de juny de 1771), Diego López (13 de juliol de 1771) i Cándido Pérez Medel, alumne que va arribar a ser sacerdot i rector del col·legi.

El costum que els escolars de San Ildefonso canten els números de la loteria té, per tant, dos segles llargs d’història. Aquest vell costum desperta més expectació durant les jornades del sorteig de Nadal, després del qual els rostres dels xicots que han extret la bola i han cantat el número del premi major apareixen en les pàgines dels diaris. Saber cantar números i premis demana una certa tècnica. La història d’aqueixes jornades en relació amb els xiquets cantors està plena d’anècdotes i de curiositats. Algunes arriben a la informació que en aqueixa data es fa als mitjans de comunicació. Altres romanen en la intimitat i en el record dels que canten números i premis aquell dia.

Història

El 9 de març de 1771 un alumne d’aquesta benèfica institució, el xiquet de set anys Diego López, va extraure el premi i el va cantar per primera vegada. I des de llavors, any rere any, els alumnes primerament, i des del 1984 també les alumnes, han col·laborat amb la loteria, de manera que s’han transformat en part integrant de la història de la nostra Lotería Nacional, que al seu torn és una de les més antigues del món.

Heus ací el nostre homenatge als "Xiquets de la sort" que, tal com diu la seua senya, són sinònim de la sort, de la il·lusió i de la gran alegria de la Lotería.

Dades del col·legi de San Ildefonso

Els orígens del col·legi de San Ildefonso daten del 1543, any que Carles V va concedir una reial cèdula que dotava la institució dels béns necessaris per a atendre’n les finalitats. Des d’aquesta data, l’ens sempre ha estat sota la tutela de l’Ajuntament de Madrid.

El col·legi té un director pedagògic i un administrador, i també un quadre ben competent de professors que tenen a càrrec seu la instrucció i l’educació dels xiquets i de les xiquetes.

Acabats els estudis que s’imparteixen al col·legi, l’Organismo Nacional de Loterías y Apuestas del Estado es fa càrrec de tots els estudis, fins al grau més alt de qualsevol carrera universitària, dels alumnes del col·legi de San Ildefonso que no tinguen mitjans econòmics per a cursar-los. Amb aquesta finalitat l’ONLAE va signar un conveni amb l’Ajuntament de Madrid amb data 27 de maig de 1992; aquest sistema de beques funciona amb èxit des de llavors.

Per a intervenir en els sortejos de la loteria, se selecciona els alumnes i les alumnes que tenen un bon timbre de veu i una pronunciació clara, als quals s’exercita perquè facen una lectura fàcil i ràpida dels números i se’ls ensinistra quant al maneig de les boles dels sortejos mitjançant assajos continus amb material que la Lotería Nacional ha posat a disposició del col·legi.

En els sortejos tradicionals intervenen quatre alumnes en cada taula, però en total n’assisteixen 24 per a rellevar-s’hi.

En els sortejos moderns participen 20 xiquets; un d’ells dirigeix els moviments que han de dur a terme els altres en les extraccions de les boles, l’exhibició de plaques, etc.

La simpatia de tot Espanya vers els xiquets i les xiquetes del col•legi de San Ildefonso és extraordinària, com s’ha pogut comprovar en els viatges que han fet a les distintes poblacions en què s’han celebrat sortejos.

* Informació extreta del Butlletí LAE.